LLIGUES NACIONALS

Avui m'agradaria escriure sobre les LLigues Nacionals de Waterpolo, ara que ha acabat la primera volta, almenys a la Divisió d'Honor, ja que la Primera i la Segona segueixen amb els seus desgavells de calendari. 

DIVISIÓ D'HONOR

Finalitzada la primera volta, poques sorpreses al meu entendre ens depara la màxima categoria. 

Un líder sòlid i candidat número u al títol per molt que en algun partit hagi passat angúnies, Barceloneta. Crec que aquest any tenen les seves mires posades a la Champions on de moment avancen amb pas ferm i segueixen manant amb comoditat a la Lliga, tot i algun ensurt, crec que més provocat pel descans donat a alguns jugadors en alguns partits i pel desgast provocat pels partits de Champions.

Darrera seu, Terrassa i Mataró completant una bona primera volta, com ja es preveia a l'inici. 

Els egarencs amb la seva filosofia clara de cantera i amb dos reforços de luxe, un sobretot en una posició clau com és la porteria. 

Mataró, després de veure la plantilla que han format, crec que és normal que es trobin on estant tot i que potser s'han deixat algun punt que no comptaven. 

Empatats a la quarta plaça i trobem per mi dues de les sorpreses de l'any. Canoe i Sabadell. Els madrilenys perquè han hagut de conformar un equip molt jove, amb jugadors de la casa, i tot i així han aconseguit sumar una bona primera volta, veurem si mantenen el ritme a la segona. 

Sabadell perquè ningú contava que estarien tant amunt, és més, molts els consideraven candidats a lluitar per les últimes places. Alguns fitxatges de última hora i la mà de Chava Gomez els han consolidat a la part alta de la taula.

La resta de classificats per la Copa, Mediterrani, Sant Andreu i Catalunya, per mi han estat una mica la decepció d'aquest inici de temporada, ja que crec que tenen millors plantilles del que reflexen els resultats obtinguts. Segur que milloraran en aquesta segona volta. 

I per baix, cap sorpresa. Navarra sabia que s'enfrontava a un any difícil i tot i així han obtingut més d'un resultat meritori. 

Barcelona amb una plantilla profundament renovada i jove, ha guanyat els dos partits claus i ha donat guerra en tots els enfrontaments. 

I per acabar Helios i Concepción, des d'un primer moment candidats a estar a baix i així ha estat. De moment avantatge per l'Helios en la cursa per la última plaça, amb un bon coixí en el seu enfrontament directe però amb la tornada a Madrid on tot pot passar. Veurem qui es despenja al final. 

PRIMERA DIVISIÓ 

Tot i que falten alguns partits per complementar-la, es pot anar veient com està la categoria al final de la primera volta. 

Actualment liderada pel Poble Nou, clar favorit a l'ascens amb un equip que donaria guerra a Divisió d'honor, però que no ha acabat de dominar amb la solvència que s'esperava. 

Molins de Rei, per mi grata sorpresa, després de la temporada passada on van filtrejar tot l'any amb el descens. El bon inici de campionat els ha ajudat a créixer. 

Echeyde i Sevilla, dos equips que l'any passat ja van estar a dalt i que aquest any segueixen lluitant pels llocs d'honor. Els de les illes han perdut cert potencial però mantenen un bloc molt fort, que sobretot a casa seva és difícil de guanyar. 

I els andalusos, amb un bon treball de cantera segueixen mostrant un bon joc col·lectiu, difícil de batre i amb les màximes aspiracions. 

Sant Feliu. Pels que no coneguin al seu entrenador, Juan Carlos Sanchon, pot semblar una sorpresa que estiguin tant amunt. Però sempre ha sapigut treure molt profit a les seves plantilles i el resultat aquí està. Salvació pràcticament assegurada i sorpreses importants com la victòria a la piscina del líder. 

Rubí i Askartza situats a mitja taula. 

Els rubinencs amb un bloc compacte, defensivament molt treballat i que saben aprofitar al màxim les seves oportunitats. Un altre exemple del bon treball de cantera que des de fa temps realitzen a Rubí encapçalats pel bo d'en Dani. 

I els bascos, cada dia més assentats a la categoria. Han deixat de lluitar pels últims llocs i cada any busquen objectius més ambiciosos. La seva piscina segueix sent un fortí i la mà d'en Joan Lluís cada dia és més palpable. 

I per baix, com no pot ser d'una altra manera les decepcions. 

Els tres equips de Madrid que no acaben de rutllar. El millor de moment Tres Cantos, amb resultats molt irregulars però amb punts suficients per no trobar-se en la situació de l'any passat, on van salvar la categoria per les renúncies. 

Moscardó i Latina, sense saber molt a on van. Tenen potencial i jugadors per estar més amunt però els resultats a la primera volta han estat fluixos. 

I els dos últims, Horta i Metropole. 

Els catalans pensava i segueixo pensant que tenen plantilla per estar com a mínim a mitja taula. Segur que a la segona volta remunten el vol. Tot i així quan entres en dinàmiques negatives costa molt redreçar-les. 

I els canaris, han hagut de jugar la carta dels retorns. Després de nou derrotes als primers partits, han hagut de rescatar dos jugadors, però sobretot a l'Hugo Duran, que és el que els donava estabilitat i maduresa al joc per intentar sortit del forat al que s'han posat. Són un clàssic de la categoria i han de seguir, però no sóc optimista. 

SEGONA DIVISIÓ 

A banda d'algun resultat sorprenent, crec que està desenvolupant-se sense sorpreses aparents. 
Els tres favorits a l'ascens, Dos Hermanas, Caballa i Túria estan situats a la part alta i lluitaran per l'ascens. De moment, avantatge pels andalusos que deixant de costat la derrota a Premià, estan dominant la categoria. 
Caballa segueix amb la línia dels últims anys, amb resultats espectaculars i partits més espesos però amb la victòria a València que els dona un lleuger marge amb els valencians. 
El Túria ha deixat escapar dos partits amb els seus rivals directes però estic segur que en Vicente alliçonarà els seus deixebles per millorar les prestacions a la segona volta i lluitar per l'ascens, que és la categoria on han d'estar. 
A partir d'aquí, cinc equips que lluiten per les places intermitges de la lliga que els dóna l'objectiu marcat que és la permanència. 
Quarta plaça pel Màlaga que ha fet una molt bona primera volta i que potser és la sorpresa del Campionat. Després d'un temps d'intentar-ho sembla que han trobat la tecla per mantenir-se a Nacional. 
Cuatro Caminos, Las Palmas, Portugalete i Premià són els altres equips que lluiten per estar el més amunt possible, sumant punts que els garanteixin la tranquil·litat i adaptant-se mica en mica a la categoria. 
El Premià potser és el que ha notat més el canvi amb una plantilla jove i de la casa i que de la mà d'Albert Salvatierra a tornat al lloc que es mereix. Segur que progressaran i acabaran fent una molt bona temporada. La victòria davant Dos Hermanas és una clara mostra del que poden fer. 
Per baix, crec que no és sorpresa que hi hagi els dos equips navarresos. Navarra B amb una plantilla molt jove, a notat la retallada del primer equip i lluita per mantenir-se amb un esforç evident. 
I el WP 98-02, cuer sense sumar, no és d'estranyar que estigui a baix. Des que pujaren fa dues temporades s'han salvat sempre per renúncies i aquest any sembla que tornaran a passar per la mateixa situació. 
Una llàstima la situació de la Segona Divisió, que s'ha encarit de manera brutal, perdent al meu entendre potencial esportiu.

EUROPEU JUVENIL MALTA 2013

Aquest passat estiu, em van donar la oportunitat d'assistir com a segon entrenador a la preparació i posterior participació al Campionat d'Europa Juvenil (16-17 anys) que es va dur a terme a Malta amb la selecció espanyola. 

Tot i no assolir el resultat esperat, personalment l'experiència va ser summament interessant i profitosa. 

Vàrem iniciar la preparació el 12 d'agost, gràcies a les gestions d'en Ferran que va aconseguir que els jugadors catalans iniciessin una setmana abans del previst els entrenaments aprofitant que molts d'ells tenen beca CAR. 

A partir del dia 19 es van anar incorporant la resta de jugadors fins que el 26 ja vàrem tenir els jugadors que havien participat al Mundial Júnior. 

Degut a la mala situació econòmica de la RFEN, la preparació va ser curta, sense cap Torneig Internacional i amb 17 jugadors, dels quals en vàrem descartar 4 la última setmana. 

Les instal·lacions del CAR de Sant Cugat foren el centre d'operacions, un marc magnífic, amb totes les comoditats possibles i un centre que quan hi ets i l'aprofites, valores molt més les dificultats amb les que es troben la majoria de clubs a l'hora d'entrenar i poder quadrar tots els equips que disputen competició. 

Van ser unes setmanes dures d'entrenament, amb dies de 6 i 7 hores però que els xavals van portar molt bé, treballant amb confiança i optimisme per intentar arribar a la cita en les millors condicions possibles. 

També en aquests casos te n'adones que diferent és el treball de les seleccions al que es dur a terme als clubs, on cada jugador sap que si no s'esforça al 100% quedarà fora de la convocatòria i sempre està disposat a treballar dur. Als clubs malauradament has de fer malabarismes per motivar als jugadors i trempejar situacions de vegades incòmodes perquè no tens més remei que contar amb els 10 o 11 jugadors si tens sort, que et formen l'equip. 

El 6 de setembre, amb els 13 jugadors, els dos tècnics, la delegada, el metge, el fisioterapeuta i l'àrbitre que ens acompanyava vam sortit destí La Valetta amb la maleta carregada d'il·lusió. Estàvem preparats, havíem treballat dur però teníem el dubte de veure com reaccionarien els xavals ja que no havíem pogut competir. 

El Campionat va començar el dia 8, partit contra Malta sense gaire història, on els xavals van poder disfrutar tots de minuts i espolsar-se els nervis típics de l'inici de la competició. 19-3 amb moltes errades, cosa lògica en aquests partits. 

El segon dia ens jugàvem el liderat del grup amb Turquia. Sobre el paper èrem favorits, però la duresa i l'anarquia turca no ens va deixar mostrar el nostre potencial i ens van guanyar amb tot mereixement. Possiblement va ser un dels pitjors partits del Campionat, perquè no ens van deixar jugar al nostre joc i perquè no vàrem saber contrarestar la seva duresa. 

Un equip molt anàrquic, amb 5 esquerrans que jugaven per tots costats i que ens van fer més mal del que ens havien d'haver fet mai. 14-11 i a buscar la segona posició de grup. 

Tercera jornada, ja conscients que hauríem de jugar els vuitens de final, vam mostrar totes les nostres virtuts. Gran defensa, un contraatac letal i un joc interior del millor del Campionat. 1 a 14 i a preparar-se pels vuitens contra Alemanya, rival ja conegut que havia passat uns dies d'estada al CAR.

El partit de vuitens significava assolir el primer objectiu, que era la classificació pel Mundial del 2014. Igual que el dia de França, l'equip va demostrar estar més que preparat i en un bon enfrontament, es va guanyar als alemanys per 17-7, classificant la selecció pel proper Mundial i accedint als quarts de final, on esperava Montenegro, per molts la màxima favorita al títol. 

I va arribar el dia. Havíem vist molts vídeos, coneixíem el bloc montenegrí, amb dos jugadors extraordinaris que portaven el pes de l'equip i estàvem preparats pel repte. 

I vàrem fer el millor partit del Campionat ... però no va ser suficient. Montenegro va demostrar perquè des de la seva independència és una de les potències mundials. Un joc equilibrat, amb un porter sobri, dos boies durs, un arc letal i per sobre de tot, una maduresa extraordinària per la categoria. 

Ho havíem treballat tot. Sobretot les inferioritats on els montenegrins són uns mestres. Però ens van fer molt mal. Cada inferioritat era una lliçó de paciència, saber estar i definició. Quan semblava que havies defensat bé i s'exhaurien els 20" apareixia una passada de més, un llançament col·locat o un forat al pal que semblava que no existia i et feien el gol. Set de nou ens van fer mentre nosaltres vàrem fer dos de nou crec. En aquests partits la diferència. 7 a 9 i a lluitar pel cinquè lloc. 

Però satisfacció general pel partit fet i sensació d'haver perdut una oportunitat d'or en cas d'haver derrotat a Turquia, ja que a quarts haguessin enfrontat amb Sèrbia, gran selecció però no a nivell de Montenegro.

I d'aquí al quadre que ningú vol, lluitar pel cinquè lloc. El primer enfrontament amb Rússia vàrem demostrar que no havíem superat la derrota de quarts i vàrem fer el pitjor partit del Campionat, perdent per 8 a 4 sense estar mai ficats al partit. Tocava reflexionar i enfrontar Turquia pel setè lloc, acabar bé el Campionat i sobretot demostrar que la derrota de la primera fase havia estat un accident. 

Aquest cop els xavals van treure l'orgull i la casta i no es van deixar intimidar pels turcs, que sota l'atenta mirada del seu director tècnic, el conegut Dragan Matutinovic, només van poder mostrar duresa davant el bon joc i van perdre 13 a 5, en un bon partit de tot el col·lectiu. 

Pel que fa al Campionat, victòria de Montenegro sense perdre un sol partit. Un equip de cap a peus amb el millor jugador del Campionat. Van guanyar a Sèrbia a la final quan es van posar el mono de treball. Una Sèrbia que va anar de menys a més, perdent els dos primers partits del Campionat però evolucionant fins arribar a la final. Sempre has de comptar amb ells. 

Tercer lloc per Itàlia, equip com sempre rocós amb dos jugadors excepcionals, Di Somma sobretot, amb una gran capacitat de contraatac i en el ú contra ú. 

Hungria es va quedar a les portes de la medalla quan potser ningú comptava amb ells, després de derrotar una de les favorites, Croàcia a quarts de final amb un gol a l'últim segon de la pròrroga de camp a camp després d'una errada monumental del porter croat, que va voler treure una falta a mig camp per guanyar temps, passant la pilota a un jugador de l'equip contrari que va aprofitar per portar els seus a les semifinals.

Croàcia, amb un bloc impressionant es va haver de conformar amb la cinquena plaça després de perdre només un partit en tot el Campionat. Eren candidats ferms a medalla. 

I Rússia, que sembla que torna al primer pla del waterpolo internacional, es va endur la sisena plaça, després d'una primera fase amb derrota d'un gol contra Croàcia i victòria a Sèrbia. Un bloc dur. 

Decepció per Grècia, que va quedar fora del Mundial. Una selecció que està patint els problemes econòmics del seu país. 

La resta de seleccions, res a destacar.  Romania, Alemanya, França, Ucraïna, Geòrgia, Malta i Bielorússia, estan encara dos o tres escalons per sota de la resta

En definitiva, em quedo amb la gran experiència viscuda, amb el treball de tot el col·lectiu, tant els que van estar a la llista definitiva com els que no van poder viatjar. Amb el bon ambient que es va viure amb tot el quadre tècnic i amb la oportunitat que se'm va brindar. 

No puc dir que Malta sigui un país que m'hagi atret de manera important, és una illa petita, crec que anclada encara als anys 80, amb llocs turístics preciosos però mancances importants.

Coses negatives poques. La classificació final, que crec no reflexa el potencial d'aquest equip, amb jugadors que segurament seran importants en poc temps a la selecció absoluta. Segurament, el fet de no poder disputar Torneigs de preparació es va notar en el Campionat. La majoria de grans seleccions havien disputat un mínim de dos Torneigs i estaven entrenant des del mes de juliol. 

I la humitat de Malta, quin canvi només baixar de l'avió!!

Agrair a la RFEN la confiança dipositada en mi.  

La meva gratitud especialment a en Ferran Plana  per ajudar-me durant tot el temps que vam estar junts. Per la seva dedicació al waterpolo i per la feina que està portant a terme al CAR de Sant Cugat amb aquests nanus. Qui ens ho havia de dir deu anys enrere!!jejejeje... 

Gràcies Victor, Cabanas, Bruno, Corba, Serra, Dalmau, Borja,Guillem, Tahull, Bustos, Barbena, Gasulla i Jordi pel vostre esforç i el vostre comportament, sou grans i teniu un gran futur. I també a l'Alfonso, l'Alvaro, en Miki i en Marcos pel seu esforç durant la preparació. És molt dur treballar per anar a un Europeu i quedar-te a les portes, però l'esport és així. Un deu per ells. 

Gràcies Lídia per la tenir-ho tot sempre a punt.

I gràcies Marc i Pier per ajudar-nos en tot i per les cerveses compartides. 

Un plaer.