Com ja és habitual cada temporada, el mes de Juliol és l'epicentre dels Campionats d'Espanya de Categories Base, de Juvenil a Infantil. Avui m'agradaria fer unes valoracions en l'apartat femení, sense ànim d'ofendre ni molestar ningú, simplement una opinió personal que es podrà compartir o no.
DOMINADOR :
CE Mediterrani, ha estat el patró d'aquests Campionats, enduent-se el títol en les tres categories amb una superioritat important. Potser ha estat en Categoria Juvenil on han patit una mica més però tant en Cadet com en Infantil han dominat el Campionat de principi a fi sense donar una sola opció a cap dels equips participants.
Un exemple de treball de base, ben organitzat i que si no té la seva continuïtat en Categoria Absoluta és de moment per la manca de diners i perquè els últims anys la base de l'equip ha estat molt jove. Però són amb diferència el millor club estatal en categoria Femenina.
Jugadores com Anna Gual, Paula Crespi i per mi sobretot Alejandra Aznar, seran jugadores molt importants en pocs anys.
NOTES POSITIVES :
- CN Sant Feliu : Tot i participar només en Categoria Juvenil amb un més que merescut sots-campionat, s'han quedat a les portes tant en Cadet com en Infantil, demostrant que l'aposta feta fa uns anys de començar a treballar des de l'Aleví ha estat una aposta encertada. Donaran molta guerra els següents anys.
- CN Terrassa : Sense participació en Juvenil, s'han quedat a les portes de l'or tant en el Cadet com en Infantil, potser un esglaó per sota del Mediterrani però demostrant que tenen una generació 98-01 espectacular. Una feina extraordinària d'en Dídac, en Manel, en Xavi i la Maria que els donarà moltes alegries al futur i que és un exemple de que quan apostes per una idea i la tires endavant amb esforç i ganes i tens les eines per fer-ho, els resultats salten a la vista.
- Leioa : La sorpresa més agradable dels Campionats, amb un bronze històric en el seu Campionat Infantil, demostrant que amb ganes, il·lusió, sacrifici i molt de treball es poden aconseguir grans coses. Segurament amb el temps es veuran perjudicats per les condicions amb les que poden entrenar, però segur que seguiran treballant amb la màxima il·lusió per seguir fomentant el waterpolo femení com ja fa temps que estan fent.
És d'admirar que en una zona on les dificultats per entrenar i competir són màximes, siguin capaços de reunir un grup d'esportistes que puguin plantar cara a clubs amb més recursos, espais i condicions. Un fet que hauria de fer reflexionar a molta gent.
NOTES NEGATIVES :
- CN Sabadell : Tot i els dos bronzes en Juvenil i Cadet , per mi és la decepció d'aquests esdeveniments. D'entrada perquè un club Campió d'Europa, amb les condicions d'entrenament i els recursos de què disposa no es pot permetre no tenir un equip Infantil.
Segona perquè en el Juvenil tenen vàries jugadores que estan jugant amb continuïtat al primer equip, campió de tot i d'altres que han jugat molts minuts cedides a clubs de Divisió d'Honor. I això hauria de tenir cert pes i han estat lluny del Mediterrani i van perdre amb Sant Feliu a penals si, però ja havien perdut un parell de cops amb elles a la Lliga Regular.
-EWPZ : L'equip de Saragossa, present això si en tots els Campionats tot i que en el Juvenil a la prèvia, ha perdut aquell potencial que havia tingut fa uns anys. Probablement amb molts menys recursos que la resta, però imagino que no menys que altres anys, exceptuant el Cadet que van ser setenes, a la resta de Campionats no han pogut superar la última posició. I si ja és clau en el femení tenir una bona base, en casos com el de les aragoneses encara més.
-Madrid : Per potencial són la segona Comunitat per darrera Catalunya, però a nivell de resultats, sense medalles tot i els dos quarts llocs de Moscardó al Juvenil i Concepción al Cadet. Crec que han i poden aspirar a molt més. Tot i això la nota positiva és l'aparició de nous clubs que han participat al Campionat Infantil com Ciudad de Alcorcón i Boadilla.
Han de ser més ambiciosos i tornar a les posicions de podi, ja que actualment estan un esglaó per sota de Catalunya i amb la resta de Comunitats escurçant-los les distàncies a passes de gegant.
ALTRES ASPECTES A DESTACAR :
Destacable per mi que sembla que s'han consolidat els tres Campionats amb 8 equips, fins i tot en dos d'ells van ser nou.
Que Comunitats com la valenciana, l'andalusa, la madrilenya, la basca i la navarresa estiguin presents en diferents Campionats és d'elogiar, quantes més comunitats s'involucrin més creixerà el femení.
Que el Caballa any rera any segueixi apostant tot i la dificultat pel femení amb bons resultat, és una tasca admirable.
Destacar que Catalunya segueix estan uns passos per davant de la resta i que ha de seguir lluitant per consolidar aquesta posició. D'entrada la majoria de clubs catalans tenen més recursos, infraestructura i condicions per treballar. I els resultats d'alguns clubs d'altres Comunitats els ha de fer veure que cal seguir apostant fort i treballar més dur per seguir al capdavant.
I pel costat negatiu, que un Campionat com el Cadet sigui arbitrat per un sol àrbitre amb la dificultat que això comporta. Si li volem donar la màxima importància a tot això, ha de ser des de tots els àmbits. Els clubs inverteixen molts esforços en aquests Campionats com per ser tractats segons la meva opinió d'aquesta manera.
RESUM :
Sembla que a diferència del masculí el futur en el Femení ens fa ser optimistes i és probable que els espectaculars resultats de la Selecció Absoluta tinguin continuïtat uns anys més. Però no ens hem de posar la bena als ulls i veure que cal seguir apostant pel Femení, que cal involucrar més a molts clubs i que calen canvis a l'estructura general.
El format de Campionats de Categories funciona i s'ha de seguir potenciant, el que cal ara és que aquest treball de base no s'esvaeixi quan aquestes joves arriben a la categoria Absoluta.
