Avui vull fer una crònica específica del femení, aquesta setmana s'ho han guanyat amb el partit que van fer contra el líder. És la meva opinió i si a algú no li agrada, ho sento, per això és el meu blog i és subjectiu.
ABSOLUT FEMENÍ (SALLENT 7 - HORTA 8)
Dissabte ens visitava el líder invicte i clar favorit a l'ascens amb la motivació i les ganes de fer un bon partit, sobretot amb el record del partit d'anada, on potser s'havia vist la nostra pitjor cara.
Gran inici de partit, totes molt posades a la feina, amb molta agressivitat defensiva i assumint cadascuna en tot moment el seu rol en atac. Tothom sap que aquest any disposem d'una jugadora franquícia a l'exterior, a la qual els rivals defensen en 2x1 la majoria de vegades i havíem de treballar molt bé sobre això. 2-0 primera part i les coses ben encarades.
Com era d'esperar, al segon quart les visitants augmenten la seva duresa i es posen les piles, capgirant el marcador fins el 2-3. Lluny d'enfonsar-nos, l'equip segueix treballant amb paciència i acabem el quart amb empat a 4, reflexa fidel del que s'estava veient a la piscina.
Al tercer quart la mateixa tònica, amb defenses cada cop més dures, atacs més complicats però la sensació que era el dia per derrotar el líder, estàvem fent mereixements. Un altre empat aquest cop a 6 gols que deixaven tot per decidir a l'últim quart. I aquí es va notar l'experiència visitant. L'últim període carregat de nervis, on cada jugada es lluitava fins l'extenuació i amb dos equips decidits a buscar la victòria calgués el que calgués. S'adelantaven les visitants amb una jugada on després de recuperar la inferioritat, el rebot es queda per elles per fer el 6-7. Empatem el partit amb un penal després d'un atac molt ben treballat, on som capaces de fer arribar la pilota a la boia a manca de 5" per acabar la possessió.
Superioritat a falta de 2 minuts que no materialitzem ... per una falta en atac!! I a manca de 42" un contraatac molt ben defensat acaba amb una pilota al pal, i un altre cop el rebot arriba a mans visitants que fan el 7-8. Temps mort per preparar jugada, ens precipitem en la passada i Horta exhaureix perfectament el temps per endur-se al meu entendre una victòria immerescuda.
PARTIT en majúscules el que vàrem jugar. Un pas endavant de totes les jugadores, de la 1 a la 13, sense excepció. Vam saber interpretar a la perfecció el que demanava el partit.
I la sensació que som poc respectats pels arbitratges. Una boia, que crec que si no és la millor de la categoria està entre les dos millors, a qui no li concedeixen la meitat de les coses que li fan. Una llançadora que per aconseguir una falta necessita que li caigui un camió a sobre. I quan li xiulen la falta, mai li apliquen el reglament quan parlem de desplaçar la pilota o separar-se a la distància correcta.
I una dada, 3 exclusions a favor i 2 penals amb un equip super agressiu. De les 3 exclusions, un gol i dues faltes en atac.
Jo també sóc àrbitre, i sóc conscient de les dificultats que comporta arbitrar. Només demano imparcialitat i que s'apliqui el reglament. Hi ha qüestions en waterpolo d'apreciació que són subjectives i és fins i tot normal que un entrenador i un àrbitre vegin les coses diferents.
Però un desplaçament de pilota després de falta és exclusió. Aixecar els dos braços davant un llançament o no guardar la distància correcta és exclusió. Que la boia es giri de cara porteria i l'agafin per darrera és penal, no pot ser mai de la vida falta simple.
Permetre la sortida a la contra amb la típica patada a un metre de l'àrbitre ha de ser castigat perquè si no a mesura que avança el partit l'agressivitat s'accentua i venen els problemes.
I per acabar, xiular amb premeditació com ens va passar a Girona, és denunciable i crec que no només de mal àrbitre si no de mala persona. Tinc testimonis del que dic, i això no m'ho puc callar. Fer d'entrenador és la meva feina i hi dedico molt temps. Els partits són els meus exàmens i demano que se'ns jutgi amb la màxima professionalitat que jo els preparo i malauradament no sempre és així.
Hi ha molts bons àrbitres ... i també de molt fluixets. En cap moment i que quedi clar excuso les derrotes amb arbitratges, s'equivoquen igual que m'equivoco jo fent d'àrbitre, d'entrenador o de jugador. Només demano imparcialitat, coneixement del reglament ... i en alguns menys prepotència.
A seguir treballant noies que estem
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada