EUROPEU JUVENIL MALTA 2013

Aquest passat estiu, em van donar la oportunitat d'assistir com a segon entrenador a la preparació i posterior participació al Campionat d'Europa Juvenil (16-17 anys) que es va dur a terme a Malta amb la selecció espanyola. 

Tot i no assolir el resultat esperat, personalment l'experiència va ser summament interessant i profitosa. 

Vàrem iniciar la preparació el 12 d'agost, gràcies a les gestions d'en Ferran que va aconseguir que els jugadors catalans iniciessin una setmana abans del previst els entrenaments aprofitant que molts d'ells tenen beca CAR. 

A partir del dia 19 es van anar incorporant la resta de jugadors fins que el 26 ja vàrem tenir els jugadors que havien participat al Mundial Júnior. 

Degut a la mala situació econòmica de la RFEN, la preparació va ser curta, sense cap Torneig Internacional i amb 17 jugadors, dels quals en vàrem descartar 4 la última setmana. 

Les instal·lacions del CAR de Sant Cugat foren el centre d'operacions, un marc magnífic, amb totes les comoditats possibles i un centre que quan hi ets i l'aprofites, valores molt més les dificultats amb les que es troben la majoria de clubs a l'hora d'entrenar i poder quadrar tots els equips que disputen competició. 

Van ser unes setmanes dures d'entrenament, amb dies de 6 i 7 hores però que els xavals van portar molt bé, treballant amb confiança i optimisme per intentar arribar a la cita en les millors condicions possibles. 

També en aquests casos te n'adones que diferent és el treball de les seleccions al que es dur a terme als clubs, on cada jugador sap que si no s'esforça al 100% quedarà fora de la convocatòria i sempre està disposat a treballar dur. Als clubs malauradament has de fer malabarismes per motivar als jugadors i trempejar situacions de vegades incòmodes perquè no tens més remei que contar amb els 10 o 11 jugadors si tens sort, que et formen l'equip. 

El 6 de setembre, amb els 13 jugadors, els dos tècnics, la delegada, el metge, el fisioterapeuta i l'àrbitre que ens acompanyava vam sortit destí La Valetta amb la maleta carregada d'il·lusió. Estàvem preparats, havíem treballat dur però teníem el dubte de veure com reaccionarien els xavals ja que no havíem pogut competir. 

El Campionat va començar el dia 8, partit contra Malta sense gaire història, on els xavals van poder disfrutar tots de minuts i espolsar-se els nervis típics de l'inici de la competició. 19-3 amb moltes errades, cosa lògica en aquests partits. 

El segon dia ens jugàvem el liderat del grup amb Turquia. Sobre el paper èrem favorits, però la duresa i l'anarquia turca no ens va deixar mostrar el nostre potencial i ens van guanyar amb tot mereixement. Possiblement va ser un dels pitjors partits del Campionat, perquè no ens van deixar jugar al nostre joc i perquè no vàrem saber contrarestar la seva duresa. 

Un equip molt anàrquic, amb 5 esquerrans que jugaven per tots costats i que ens van fer més mal del que ens havien d'haver fet mai. 14-11 i a buscar la segona posició de grup. 

Tercera jornada, ja conscients que hauríem de jugar els vuitens de final, vam mostrar totes les nostres virtuts. Gran defensa, un contraatac letal i un joc interior del millor del Campionat. 1 a 14 i a preparar-se pels vuitens contra Alemanya, rival ja conegut que havia passat uns dies d'estada al CAR.

El partit de vuitens significava assolir el primer objectiu, que era la classificació pel Mundial del 2014. Igual que el dia de França, l'equip va demostrar estar més que preparat i en un bon enfrontament, es va guanyar als alemanys per 17-7, classificant la selecció pel proper Mundial i accedint als quarts de final, on esperava Montenegro, per molts la màxima favorita al títol. 

I va arribar el dia. Havíem vist molts vídeos, coneixíem el bloc montenegrí, amb dos jugadors extraordinaris que portaven el pes de l'equip i estàvem preparats pel repte. 

I vàrem fer el millor partit del Campionat ... però no va ser suficient. Montenegro va demostrar perquè des de la seva independència és una de les potències mundials. Un joc equilibrat, amb un porter sobri, dos boies durs, un arc letal i per sobre de tot, una maduresa extraordinària per la categoria. 

Ho havíem treballat tot. Sobretot les inferioritats on els montenegrins són uns mestres. Però ens van fer molt mal. Cada inferioritat era una lliçó de paciència, saber estar i definició. Quan semblava que havies defensat bé i s'exhaurien els 20" apareixia una passada de més, un llançament col·locat o un forat al pal que semblava que no existia i et feien el gol. Set de nou ens van fer mentre nosaltres vàrem fer dos de nou crec. En aquests partits la diferència. 7 a 9 i a lluitar pel cinquè lloc. 

Però satisfacció general pel partit fet i sensació d'haver perdut una oportunitat d'or en cas d'haver derrotat a Turquia, ja que a quarts haguessin enfrontat amb Sèrbia, gran selecció però no a nivell de Montenegro.

I d'aquí al quadre que ningú vol, lluitar pel cinquè lloc. El primer enfrontament amb Rússia vàrem demostrar que no havíem superat la derrota de quarts i vàrem fer el pitjor partit del Campionat, perdent per 8 a 4 sense estar mai ficats al partit. Tocava reflexionar i enfrontar Turquia pel setè lloc, acabar bé el Campionat i sobretot demostrar que la derrota de la primera fase havia estat un accident. 

Aquest cop els xavals van treure l'orgull i la casta i no es van deixar intimidar pels turcs, que sota l'atenta mirada del seu director tècnic, el conegut Dragan Matutinovic, només van poder mostrar duresa davant el bon joc i van perdre 13 a 5, en un bon partit de tot el col·lectiu. 

Pel que fa al Campionat, victòria de Montenegro sense perdre un sol partit. Un equip de cap a peus amb el millor jugador del Campionat. Van guanyar a Sèrbia a la final quan es van posar el mono de treball. Una Sèrbia que va anar de menys a més, perdent els dos primers partits del Campionat però evolucionant fins arribar a la final. Sempre has de comptar amb ells. 

Tercer lloc per Itàlia, equip com sempre rocós amb dos jugadors excepcionals, Di Somma sobretot, amb una gran capacitat de contraatac i en el ú contra ú. 

Hungria es va quedar a les portes de la medalla quan potser ningú comptava amb ells, després de derrotar una de les favorites, Croàcia a quarts de final amb un gol a l'últim segon de la pròrroga de camp a camp després d'una errada monumental del porter croat, que va voler treure una falta a mig camp per guanyar temps, passant la pilota a un jugador de l'equip contrari que va aprofitar per portar els seus a les semifinals.

Croàcia, amb un bloc impressionant es va haver de conformar amb la cinquena plaça després de perdre només un partit en tot el Campionat. Eren candidats ferms a medalla. 

I Rússia, que sembla que torna al primer pla del waterpolo internacional, es va endur la sisena plaça, després d'una primera fase amb derrota d'un gol contra Croàcia i victòria a Sèrbia. Un bloc dur. 

Decepció per Grècia, que va quedar fora del Mundial. Una selecció que està patint els problemes econòmics del seu país. 

La resta de seleccions, res a destacar.  Romania, Alemanya, França, Ucraïna, Geòrgia, Malta i Bielorússia, estan encara dos o tres escalons per sota de la resta

En definitiva, em quedo amb la gran experiència viscuda, amb el treball de tot el col·lectiu, tant els que van estar a la llista definitiva com els que no van poder viatjar. Amb el bon ambient que es va viure amb tot el quadre tècnic i amb la oportunitat que se'm va brindar. 

No puc dir que Malta sigui un país que m'hagi atret de manera important, és una illa petita, crec que anclada encara als anys 80, amb llocs turístics preciosos però mancances importants.

Coses negatives poques. La classificació final, que crec no reflexa el potencial d'aquest equip, amb jugadors que segurament seran importants en poc temps a la selecció absoluta. Segurament, el fet de no poder disputar Torneigs de preparació es va notar en el Campionat. La majoria de grans seleccions havien disputat un mínim de dos Torneigs i estaven entrenant des del mes de juliol. 

I la humitat de Malta, quin canvi només baixar de l'avió!!

Agrair a la RFEN la confiança dipositada en mi.  

La meva gratitud especialment a en Ferran Plana  per ajudar-me durant tot el temps que vam estar junts. Per la seva dedicació al waterpolo i per la feina que està portant a terme al CAR de Sant Cugat amb aquests nanus. Qui ens ho havia de dir deu anys enrere!!jejejeje... 

Gràcies Victor, Cabanas, Bruno, Corba, Serra, Dalmau, Borja,Guillem, Tahull, Bustos, Barbena, Gasulla i Jordi pel vostre esforç i el vostre comportament, sou grans i teniu un gran futur. I també a l'Alfonso, l'Alvaro, en Miki i en Marcos pel seu esforç durant la preparació. És molt dur treballar per anar a un Europeu i quedar-te a les portes, però l'esport és així. Un deu per ells. 

Gràcies Lídia per la tenir-ho tot sempre a punt.

I gràcies Marc i Pier per ajudar-nos en tot i per les cerveses compartides. 

Un plaer.