LLIGUES NACIONALS

Avui m'agradaria escriure sobre les LLigues Nacionals de Waterpolo, ara que ha acabat la primera volta, almenys a la Divisió d'Honor, ja que la Primera i la Segona segueixen amb els seus desgavells de calendari. 

DIVISIÓ D'HONOR

Finalitzada la primera volta, poques sorpreses al meu entendre ens depara la màxima categoria. 

Un líder sòlid i candidat número u al títol per molt que en algun partit hagi passat angúnies, Barceloneta. Crec que aquest any tenen les seves mires posades a la Champions on de moment avancen amb pas ferm i segueixen manant amb comoditat a la Lliga, tot i algun ensurt, crec que més provocat pel descans donat a alguns jugadors en alguns partits i pel desgast provocat pels partits de Champions.

Darrera seu, Terrassa i Mataró completant una bona primera volta, com ja es preveia a l'inici. 

Els egarencs amb la seva filosofia clara de cantera i amb dos reforços de luxe, un sobretot en una posició clau com és la porteria. 

Mataró, després de veure la plantilla que han format, crec que és normal que es trobin on estant tot i que potser s'han deixat algun punt que no comptaven. 

Empatats a la quarta plaça i trobem per mi dues de les sorpreses de l'any. Canoe i Sabadell. Els madrilenys perquè han hagut de conformar un equip molt jove, amb jugadors de la casa, i tot i així han aconseguit sumar una bona primera volta, veurem si mantenen el ritme a la segona. 

Sabadell perquè ningú contava que estarien tant amunt, és més, molts els consideraven candidats a lluitar per les últimes places. Alguns fitxatges de última hora i la mà de Chava Gomez els han consolidat a la part alta de la taula.

La resta de classificats per la Copa, Mediterrani, Sant Andreu i Catalunya, per mi han estat una mica la decepció d'aquest inici de temporada, ja que crec que tenen millors plantilles del que reflexen els resultats obtinguts. Segur que milloraran en aquesta segona volta. 

I per baix, cap sorpresa. Navarra sabia que s'enfrontava a un any difícil i tot i així han obtingut més d'un resultat meritori. 

Barcelona amb una plantilla profundament renovada i jove, ha guanyat els dos partits claus i ha donat guerra en tots els enfrontaments. 

I per acabar Helios i Concepción, des d'un primer moment candidats a estar a baix i així ha estat. De moment avantatge per l'Helios en la cursa per la última plaça, amb un bon coixí en el seu enfrontament directe però amb la tornada a Madrid on tot pot passar. Veurem qui es despenja al final. 

PRIMERA DIVISIÓ 

Tot i que falten alguns partits per complementar-la, es pot anar veient com està la categoria al final de la primera volta. 

Actualment liderada pel Poble Nou, clar favorit a l'ascens amb un equip que donaria guerra a Divisió d'honor, però que no ha acabat de dominar amb la solvència que s'esperava. 

Molins de Rei, per mi grata sorpresa, després de la temporada passada on van filtrejar tot l'any amb el descens. El bon inici de campionat els ha ajudat a créixer. 

Echeyde i Sevilla, dos equips que l'any passat ja van estar a dalt i que aquest any segueixen lluitant pels llocs d'honor. Els de les illes han perdut cert potencial però mantenen un bloc molt fort, que sobretot a casa seva és difícil de guanyar. 

I els andalusos, amb un bon treball de cantera segueixen mostrant un bon joc col·lectiu, difícil de batre i amb les màximes aspiracions. 

Sant Feliu. Pels que no coneguin al seu entrenador, Juan Carlos Sanchon, pot semblar una sorpresa que estiguin tant amunt. Però sempre ha sapigut treure molt profit a les seves plantilles i el resultat aquí està. Salvació pràcticament assegurada i sorpreses importants com la victòria a la piscina del líder. 

Rubí i Askartza situats a mitja taula. 

Els rubinencs amb un bloc compacte, defensivament molt treballat i que saben aprofitar al màxim les seves oportunitats. Un altre exemple del bon treball de cantera que des de fa temps realitzen a Rubí encapçalats pel bo d'en Dani. 

I els bascos, cada dia més assentats a la categoria. Han deixat de lluitar pels últims llocs i cada any busquen objectius més ambiciosos. La seva piscina segueix sent un fortí i la mà d'en Joan Lluís cada dia és més palpable. 

I per baix, com no pot ser d'una altra manera les decepcions. 

Els tres equips de Madrid que no acaben de rutllar. El millor de moment Tres Cantos, amb resultats molt irregulars però amb punts suficients per no trobar-se en la situació de l'any passat, on van salvar la categoria per les renúncies. 

Moscardó i Latina, sense saber molt a on van. Tenen potencial i jugadors per estar més amunt però els resultats a la primera volta han estat fluixos. 

I els dos últims, Horta i Metropole. 

Els catalans pensava i segueixo pensant que tenen plantilla per estar com a mínim a mitja taula. Segur que a la segona volta remunten el vol. Tot i així quan entres en dinàmiques negatives costa molt redreçar-les. 

I els canaris, han hagut de jugar la carta dels retorns. Després de nou derrotes als primers partits, han hagut de rescatar dos jugadors, però sobretot a l'Hugo Duran, que és el que els donava estabilitat i maduresa al joc per intentar sortit del forat al que s'han posat. Són un clàssic de la categoria i han de seguir, però no sóc optimista. 

SEGONA DIVISIÓ 

A banda d'algun resultat sorprenent, crec que està desenvolupant-se sense sorpreses aparents. 
Els tres favorits a l'ascens, Dos Hermanas, Caballa i Túria estan situats a la part alta i lluitaran per l'ascens. De moment, avantatge pels andalusos que deixant de costat la derrota a Premià, estan dominant la categoria. 
Caballa segueix amb la línia dels últims anys, amb resultats espectaculars i partits més espesos però amb la victòria a València que els dona un lleuger marge amb els valencians. 
El Túria ha deixat escapar dos partits amb els seus rivals directes però estic segur que en Vicente alliçonarà els seus deixebles per millorar les prestacions a la segona volta i lluitar per l'ascens, que és la categoria on han d'estar. 
A partir d'aquí, cinc equips que lluiten per les places intermitges de la lliga que els dóna l'objectiu marcat que és la permanència. 
Quarta plaça pel Màlaga que ha fet una molt bona primera volta i que potser és la sorpresa del Campionat. Després d'un temps d'intentar-ho sembla que han trobat la tecla per mantenir-se a Nacional. 
Cuatro Caminos, Las Palmas, Portugalete i Premià són els altres equips que lluiten per estar el més amunt possible, sumant punts que els garanteixin la tranquil·litat i adaptant-se mica en mica a la categoria. 
El Premià potser és el que ha notat més el canvi amb una plantilla jove i de la casa i que de la mà d'Albert Salvatierra a tornat al lloc que es mereix. Segur que progressaran i acabaran fent una molt bona temporada. La victòria davant Dos Hermanas és una clara mostra del que poden fer. 
Per baix, crec que no és sorpresa que hi hagi els dos equips navarresos. Navarra B amb una plantilla molt jove, a notat la retallada del primer equip i lluita per mantenir-se amb un esforç evident. 
I el WP 98-02, cuer sense sumar, no és d'estranyar que estigui a baix. Des que pujaren fa dues temporades s'han salvat sempre per renúncies i aquest any sembla que tornaran a passar per la mateixa situació. 
Una llàstima la situació de la Segona Divisió, que s'ha encarit de manera brutal, perdent al meu entendre potencial esportiu.