LA VIDA DÓNA MOLTES VOLTES ...

Avui no parlaré de waterpolo, tot i que sempre hi està relacionat. No podia ser d'una altra manera en la meva vida, és quelcom inherent a la meva forma de ser. 

Els últims dies he viscut situacions que em tenen totalment descol·locat, desencisat i força trist. 

Ni entraré en situacions concretes ni parlaré de ningú en particular, allà ells s'hi es senten identificats. 

Quan un treballa amb intensitat i il·lusió a qualsevol lloc i s'hi troba a gust, espera que allò que té a les seves mans sigui per tota la vida, és el que l'omple professionalment i pensa que no podia tenir més sort. 

Quan això s'acaba, per motius que serien massa llargs d'explicar, amb masses culpables i poques responsabilitats, se li obren noves perspectives, mai de la mateixa qualitat, que mai et provocaran el mateix pessigolleig. 

Però desgraciadament la vida et dona aquests cops i has de saber aixecar-te i saber tirar endavant, al cap i la fi tens una família a la que protegir, uns amics que et recolzen facis el que facis i un futur professional que d'alguna manera o altra has de re-ubicar. 

I aquí és on entren els fets de les últimes setmanes. 

Què voleu que us digui, el món està controlat pels poderosos i gent com jo no som més que un gra de pus que molesta, que sembla fàcil d'esclafar. 

Hi ha gent que es creu amb la veritat absoluta i mai valora ni valorarà qualsevol esforç que hagis pogut fer per un club, que inicialment no era el teu però que al cap dels anys ha entrat de manera pausada en un raconet de la teva existència. 

I aquesta gent et demostra, una vegada més, que mai et pots fiar de les persones, per molt que et puguin embaucar amb les seves paraules. Que per molts favors que facis, aquests mai et seran retornats per gent que no ha valorat mai un company o una feina. Que el poder és molt golós, encara que siguis garant d'un club petit. 

I que la falsedat és el que t'omple de gent al costat. 

Quan una persona com jo, a la que li costa posar bona cara davant gent que només et vol mal, que no té un somriure preparat per tothom, si no només pels que es guanyen el meu cor, es troba davant d'aquestes coses, li passa el que m'ha passat molts cops, sóc blanc fàcil d'atacar, sóc més valorat per la meva simpatia que per la meva feina ... i així m'ha anat. 

Però això és molt llarg i la vida acaba posant les coses a lloc. Amb les meves virtuts i els meus defectes, seguiré sent com sóc, seguiré lluitant pel que crec que és just i tiraré endavant per aconseguir el que crec que és correcte.  

Al llarg dels meus anys com entrenador i jugador, m'han obert celles, llavis, he jugat amb tendinitis, amb febre ...he acabat partits depressa i corrent per anar a entrenar a altres piscines, he posat diners de la meva butxaca per anar a entrenar amb els meus equips perquè creia que era el més just i he posat el meu cotxe i els meus diners per poder arribar a tot arreu. I això que ningú ha valorat, o molt poca gent, al final té un preu. 

Gràcies a tots els que seguiu estant allà, quan el sol no llueix tant. Hi haurà un dia, no molt llunyà, que els focus deixaran d'il·luminar qui no s'ho mereix. Preparem-nos per aquell dia.