LONDRES 2012

I com aquell que no vol la cosa, els Jocs Olímpics ja han acabat i hem iniciat una nova Olimpíada que finalitzarà amb l'inici dels propers Jocs a Río 2016.

Jo, que sóc un friki dels esports i que m'encanten aquest tipus d'esdeveniments, ara mateix em trobo buit. Si nois, em poso davant el televisor i trobo a faltar aquelles tardes veient a "Las guerreras" de l'handbol,  la selecció de waterpolo (quan es dignaven a donar els partits per la tele), el partits o més bé All Stars de la selecció USA de bàsquet, les tardes de finals a l'Estadi d'Atletisme o, digueu-me raro, les finals de piragüisme i rem. 

Perquè si, m'encanta l'esport i la manifestació més extraordinària d'això es dona durant aquest 17 dies que duren els Jocs Olímpics.

I com en tota competició com aquesta, on es posen a prova la feina i els entrenaments dels últims 4 anys, hi ha hagut alegries i decepcions, amargors i felicitat, no sempre ben repartida, però el món de l'esport és cruel, i si no que li preguntin a la selecció de Corea del Sur d'handbol femení o la selecció brasilera de voleibol. Unes perdent el bronze després de 80 minuts de partit i els altres perdent l'or olímpic després de dominar la final per 2 sets a 0.

Per posar només dos exemples, però en podríem trobar tants ...

I ja que hi som m'agradaria fer un petit balanç dels Jocs, des d'un punt de vista molt personal i que segurament no tothom compartirà.

• Actuació espanyola : 

• Per mi dos seleccions per damunt de totes han estat les grans triomfadores d'aquests Jocs. Evidentment el Waterpolo Femení però també la selecció d'Handbol Femenina. Podria dir que excepte França i Noruega he vist tots els partits i caram com he disfrutat. Joc dinàmic, il·lusió, garra, ... el partit pel tercer i quart lloc va ser brutal.

• Mireia Belmonte. L'altra triomfadora. Va començar una mica dubitativa però a mesura que anaven passant els dies va agafar el punt a la competició i la medalla als 200m. Papallona li va acabar de trencar qualsevol barrera mental, demostrant als 800m tot el potencial que atesora.

• Bàsquet : La millor selecció de la història va tornar a topar amb els americans però no han fet un bon Campionat. Això si, tot i que puguin negar-ho, després de la derrota amb Rusia van saber jugar les seves cartes per evitar els USA fins la final. El dia que en Pau i en Navarro abandonin la selecció, començarà una llarga travessia fins tornar a assolir els èxits actuals, són dos jugadors irrepetibles.

• Gran actuació també del piragüisme, el taewkondo, gimnàstica rítmica, una llàstima l'handbol masculí i el hoquei herba amb les lesions de dos dels seus puntals, ...

• La natació exceptuant la Mireia i la Melani Costa, al resta molt per sota del seu nivell. S'han de replantejar sota la meva humil opinió, la preparació per arribar a les grans competicions. No és normal que quan arribis al pic de la temporada no siguis capaç ni d'acostar-te a les teves millors marques.

• I els grans desastres : el futbol òbviament, no pel resultat, si no per l'imatge de macarrisme que varen donar, sobretot a l'últim partit i l'atletisme. 46 atletes i només quatre finalistes. I el seu president com sempre, esquivant responsabilitats i carregant contra els atletes, que si no corren prou no és culpa seva.

• Actuació Internacional : 

• Com era d'esperar, Usain Bolt i Michael Phelps han estat els grans protagonistes dels Jocs. A mi em costa dir qui ha estat el més gran, ja que l'Usain Bolt ha aconseguit una fita històrica, difícil de tornar a repetir. I lo d'en Michael Phelps és d'un altre planeta. Jo que he estat nedador, em meravella veure'l nedar. I què dir de la seva mentalitat. després dels 400m. estils tothom el donava per acabat i ha guanyat 4 ors i 2 plates. Estratosfèric. 

• Selecció USA de bàsquet. No són el Dream Team perquè els noms que hi havia a Barcelona'92 són impossibles de superar pel que representaven però han donat un espectacle brutal. Cada partit era una festa, disfrutaven a la pista, anotaven, s'ho passaven bé .. i el dia que els hi van posar problemes, es van posar el mono de treball i van ser capaços de superar tots els problemes que els hi va plantejar Espanya.

• Gran Bretanya : Després d'un inici dubitatiu, els organitzadors dels Jocs han fet una actuació collonuda. Volien estar per darrera dels USA i Xina i ho han aconseguit. Esportivament excepcionals i organitzativa-ment excel·lents. Veure la piscina, l'estadi d'Atletisme i sobretot els carrers on es disputaven les proves llargues, el Triatló, les Aigües Obertes ... plenes a vessar de gent animant, és extraordinari. Gallina de piel que diria aquell.

• I de coses destacables n'hi han hagut moltes més, els rècords del món en Atletisme, l'actuació del xinés Yang a la piscina (brutal la marca dels 1500m a una freqüència de braçada tan baixa), les competicions per equips on normalment per un gol entres a l'Olimp o t'enfonses a l'infern, tornar a veure com cada 4 anys, el Judo, el Tawkondo, el Rem, el Piragüisme, ... però per damunt de tot m'agradaria destacar el Triatló Masculí. Reconec que em vaig plantar davant el televisor les 2 hores de cursa i que vaig disfrutar com un nen petit. La gentada que hi havia als carrers, el ritme que varen imprimir des del primer moment i la qualitat en la cursa atlètica, van fer que per mi, aquesta fos la gran cursa dels Jocs. 

En fi, haurem de tornar a esperar 4 anys més per tornar a seure davant el sofà i tornar a gaudir d'aquest magnífic esdeveniment. Només espero que la Cerimònia de Clausura no torni a ser un altra Festival d'Eurovisió, perquè amb música britànica encara però 2 hores amb samba i música brasilera ... no sé si ho podré aguantar!!!jejejeje...

Enhorabona a tots els que han pogut participar a Londres'12 i a treballar per tornar a estar amb més i millor a Rio'16.