SELECCIÓ FEMENINA WATERPOLO

9 d'Agost de 2012. Una data que quedarà marcada per sempre a la història del waterpolo femení espanyol i 13 noms que es recordaran eternament. 

Laura Ester, Marta Bach, Anni Espar, Roser Tarragó, Matti Ortiz, Jennifer Pareja, Lorena Miranda, Pilar Peña, Andrea Blas, Ona Messeguer, Maica Garcia, Laura López i Anna Copado, amb tot el cos tècnic al darrera, quedaran per sempre més a l'Olimp del waterpolo Femení. 

La veritat és que han realitzat un Campionat fantàstic, donant una imatge sòlida des del primer partit amb Xina, amb un joc equilibrat i dinàmic que ha estat la delícia de tots els que estimem aquest esport i amb una confiança extraordinària en les seves possibilitats. 

Per mi la clau ha estat saber aprofitar la dinàmica positiva que es va començar a crear arrel del títol Mundial Júnior de l'any passat a Trieste. La gran actuació al preolímpic no va fer més que refrendar la gran tasca feta i això ho han sapigut transformar en el moment oportú.

I per mi l'altra clau d'aquests Jocs Olímpics ha estat l'actuació de la Laura Ester. La seguretat que ha donat sota pals i les seves actuacions de mèrit han ajudat moltíssim a la defensa i han provocat greus maldecaps als atacs contraris. Sabem tots la importància d'un bon porter en aquest esport i ha quedat demostrat en aquesta competició. 

La única actuació més fluixa va ser la final on per mi no va ser problema de nervis ni de tensió, si no que els Estats Units van fer un plantejament de partit perfecte. Sabien que Espanya es basa molt amb el joc a la boia de la Maica i es van dedicar en tot moment a que ella no jugués amb comoditat, amb moviments constants en el seu atac per portar-la fins els dos metres perquè hagués de tornar a recórrer tota la piscina per anar fins la seva posició. El resultat va ser que al segon quart la pobre Maica tenia ja la llengua fóra. 

Tot i que és difícil destacar algú per sobre les altres, ja que les dotze jugadores (l'Anna Copado no ha pogut jugar un sol minut però un 10 per la seva actitud durant tot el Campionat) han realitzat uns Jocs magnífics, per mi ha estat impressionant el Campionat de l'Anni Espar. En una posició difícil com és la posició 2, on la majoria d'equips feien zona pel seu costat, ha llegit perfectament cada situació, llançant amb encert en el moment oportú, col·locant la pilota a la boia quan tocava o realitzant la última passada de gol quan hi havia la oportunitat. Esperem que als USA segueixi amb la seva progressió, ja que si és així estarem parlant d'una jugadora de nivell mundial que pot assolir unes fites increïbles.

I ara què? aquí venen els principals dubtes, perquè els elogis i els aplaudiments han estat unànimes de part de molta gent, fins i tot gent que no s'ha preocupat mai del waterpolo femení i ara es puja al carro de l'èxit, cosa normal en aquest país. 

Ara toca Mundial l'any que ve a Barcelona i en bona lògica s'ha de tornar a lluitar per medalles. Però i aquí el meu gran dubte, es sabrà gestionar tot això ? de manera que les jugadores rebin ajudes suficients per part de tothom per poder preparar-ho a fons?

La situació del waterpolo femení està al límit, amb equips que acaben d'ascendir a Divisió d'Honor (GEIEG i Ciutat de Palma) ja no renunciant a la categoria si no desapareixent de les lligues Nacionals. 

Amb una Primera Divisió amb 7 equips, on ja directament no hi ha descensos i on les cartes, al igual que la Divisió d'Honor, estan marcades, i equips als quals se'ls ofereix la possibilitat de jugar Lliga nacional i renuncien per problemes econòmics. 

Amb clubs que cada cop tenen menys espai i recursos per poder ja no jugar si no entrenar en condicions adequades. 

És per això i per moltes coses més que podríem debatre però necessitaria 7 entrades més, que el futur em genera molts dubtes. Tot i tenir una mitjana d'edat de 21 anys, de tenir ambició i un projecte de futur, es necessari cuidar el dia a dia ja no d'aquestes jugadores, si no de les generacions futures perquè aquesta medalla aconseguida en aquests Jocs Olímpics tingui la continuïtat desitjada per tota la família del waterpolo. 

Enhorabona a tota la família del waterpolo Femení i en particular a tots aquells clubs petits que amb la seva tasca diaria fan possible que el waterpolo femení hagi assolit aquesta medalla. 

P:D: No volia acabar sense mencionar la Blanca Gil. Aquesta temporada ha passat per problemes personals importants i no ha pogut estar amb les seves companyes. Després dels anys que porta al màxim nivell, sense realitzar mai un mal Campionat, no sortirà als llibres en el moment gloriós del waterpolo femení. Però crec que una petita part d'aquesta medalla també és seva.