RUBEN D. RODRIGUEZ

Corria el final del mes d'agost del 2001, jo acabava de deixar el club de la meva vida, el GEIEG, després de fer-hi pràcticament de tot des dels 4 anys i iniciava una nova etapa al Waterpolo València, que en aquells moments havia assolit l'ascens a l'A-2 i començava a treure el cap al panorama nacional.

Recordo que era un dissabte a la tarda quan em despedia dels meus companys i la meva família a Girona i m'havia de trobar a l'estació de Sants amb un xaval que venia del Poble Nou i també havia fitxat pel València. 
Però per aquelles coses no ens varem trobar a l'Euromed fins que vam trepitjar l'estació de València i al veure'ns amb les bosses de waterpolo em va preguntar " Tu eres Jordi López? si el jefe nos pregunta hemos venido juntos des de Barcelona que ya lo conozco y si no nos echará bronca". El jefe era el nostre entrenador Jordi Signes que ens esperava a l'estació amb l'aleshores president del club Vicente Vidallach per portar-nos al pis on ens havíem d'acomodar.

Era en Ruben, allí va començar la nostra amistat que dura ja més de 10 anys.

Tinc bons records d'aquella temporada, tot i que em llevava a les 8 per anar a fer cursets de 8.30 a 11.30, entrenar de 12 a 2, dinar, tornar a fer cursets de 5.30 a 8.30 i tornar a entrenar de 9 a 11. Si nois, el meravellós món del waterpolo semiprofesional.
Ell que és un bon negociant i venia d'un club gran, Poble Nou,només treballava a les tardes i entrenava migdia i vespre. I al matí dormia. Sobretot perquè a les nits es quedava fins altes hores veient partits de la NBA o xerrant amb els altres companys que tampoc treballaven al matí. 
I els divendres abans de partit encara recordo les timbes de poker, això si, amb Coca -Cola i Fanta, que dissabte hi havia partit i nosaltres érem molt professionals.

I entrenar dur, molts metres nedats i moltes sèries a tope. Encara recordo al Ruben les castanyes que agafava sobretot els dilluns després de les peses en aquelles 4x75 a tope que ens feia fer un cop cada 15 dies!!jejejeje...però sempre seguia i treballava fins el límit. Podia arrossegar-se per la piscina que ell sempre donava el 100% i això ho ha traslladat molt bé als seus jugadors quan ha estat entrenador.
Aquella temporada no vàrem assolir els resultats que s'esperaven, però amb la plantilla que teníem no ho vam fer tant malament. Ens van fallar els dos croates que van fitxar, excel·lents persones però que no marcaven les diferències que suposadament havien de marcar.
En Ruben crec que va ser el màxim golejador de Primera, i la veritat que quan coincidíem a l'aigua a la banda 4-5 disfrutàvem com camells (quan l'entrenador ens deixava que li va costar!!jejeje..) ja que als dos ens agrada el joc de contraatac i el joc dinàmic i ens enteníem prou bé. 

Per motius que no exposaré, només m'hi vaig estar un any a València, per continuar un any més a Sallent i des del 2003 a Manresa. I des de llavors no em perdut mai el contacte amb el Ruben. Fins i tot l'any passat ell i la seva dona van venir al meu casament. 
Els primers anys potser amb menys asiduitat però des que es va fer càrrec del Waterpolo Túria i vàrem començar els intercanvis amb els seus equips de base ens hem comunicat més sovint. Des d'aleshores, més o menys des del 2005/2006, cada temporada hem baixat un cap de setmana a València i ells han pujat un cap de setmana a Manresa. I tot això ens ha servit a tots per conèixer noves maneres de fer waterpolo, els nostres jugadors han pogut gaudir de jornades de waterpolo diferents a les que estan acostumats i fer amistats que han perllongat en el temps. Una experiència que recomano a tothom.

Ell, com jo, és un friki del waterpolo i seríem capaços de parlar hores i hores de waterpolo. I ha fet una feinada de por al Túria, aconseguint sobretot amb la base uns resultats impensables fa 8 anys. A València des finals dels 90 que intentaven ascendir a l'A-2 però sempre amb fitxatges de fóra. Fins i tot jugadors que només jugaven les fases d'Ascens. Des que ell es va fer càrrec de la base, han estat uns habituals als Campionats d'Espanya de categories, ha pujat força jugadors valencians al primer equip i fins i tot la última temporada ha esta dels pocs equips que ha tingut l'equip A i el B a categoria nacional. 
I cada cop que hem necessitat informes un o l'altre sobre alguna cosa en concret no hem dubtat en trucar-nos. Reconec que ell aprofita que tinc el jefe del waterpolo de la RFEN a prop per quan sap que hi ha novetats demanar-me que el mantingui informat,jejejeje....

Ara per motius que ell ha explicat millor que jo, inicia una nova aventura a França, prop de París. Diuen que el waterpolo allà no té un nivell gaire alt però segur que l'equip que ell entrenarà, Noisy le Sec, millorarà una barbaritat amb tot el que ell els pot aportar. 
I què dir de la ciutat on anirà, París, una de les millors ciutats del món, la ciutat de la Llum diuen. Una ciutat preciosa. 

Només em queda desitjar-li molta sort en aquesta nova aventura, agrair-li que em dediqués en el seu moment una entrada al seu bloc i que disfruti moltíssim amb la meravellosa família que té la seva estada a París, la ciutat  i l'experiència s'ho valen. 

P:D: Ruben yo no sé si me iría contigo y cuatro frikis mas a una isla desierta, pero si las cosas te van bien por ahí y necesitas un ayudante en tu cuerpo técnico, no nos vendría mal a nuestra familía una temporadita en París!!jejeje..cuidate crak!