REFLEXIONS WATERPOLO MASCULÍ JJOO 2012

Aquesta és la meva primera entrada al bloc, i la volia iniciar amb una reflexió sobre l'actuació del l'equip masculí de waterpolo als Jocs Olímpics de Londres a punt de finalitzar.

Waterpolo Masculí 

Mai parlaré de fracàs en un equip que queda 5è o 6è a uns Jocs Olímpics perquè sóc conscient del gran treball que hi ha al darrera de tot això i l'esforç i el sacrifici que suposa preparar uns Jocs Olímpics. Però si que crec que en el món del waterpolo en general ha quedat un regust de certa decepció en l'actuació de l'equip masculí espanyol, ja que després de les 3 primeres jornades semblava que apuntava molt més amunt del que al  final s'aconseguirà. Però anem per parts.

Aquesta selecció ja fa uns quants anys que juga junta, pràcticament la base porten jugant campionats des del Mundial del 2007 i des de fóra dóna la sensació que estan estancats. Podem valorar que els balcànics són més alts, més forts i més guapos si volem, però en aquests Jocs, en els partits importants, llegeixis Croàcia, Itàlia i Montenegro no s'ha jugat al nivell esperat, potser amb l'excepció dels croats, que tot i validar el gol d'Ivan Pérez tampoc s'hagués guanyat ni millorat la classificació.

I les estadístiques, fredes moltes vegades, avalen aquesta teoria. Montenegro és una gran selecció amb jugadors corpulents, però on es guanyen els partits en aquest nivell, jugades de superioritat, ells fan un 60% i Espanya un 30%, quan es tenen 17 superioritats a favor i 11 en contra. Aquesta és la diferència real.

I em permetré fer una reflexió un pèl a fons de l'equip, sense ànim d'ofendre ningú,  conscient de que són els millors jugadors espanyols del moment, però pensant que alguna solució es podria buscar.

• Porteria : Res a dir dels dos porters seleccionats. Podríem valorar si seria bo començar a portar un segon porter jove per començar-se a foguejar internacionalment com per exemple Diego Tébar, però segur que ara com ara hi ha els dos millors porters espanyols a la selecció. Només un però, per mi és important que un dels dos senti que és el titular. Està molt bé tenir dues opcions però crec que els canvis produïts ,jugant un dia un i un dia l'altre, han acabat afectant el rendiment dels dos i el seu Campionat ha estat de més a menys. 

• Boies : Per mi el gran problema del futur. Fins ara teníem un dels millors boies del món (Ivan Pérez), tot i que en aquest Campionat n'hi ha hagut de millors, al qual els àrbitres el respectaven de tal manera que cada cop que entrava a l'aigua la selecció tenia assegurades un parell d'exclusions a favor en un parell de minuts. Veurem com evoluciona això ara quan no hi sigui. Els altres dos, Xavi Vallés ha fet un bon Campionat però també necessita ja un relleu i en Baloo ha acabat per fondre's,  tan jugar de boia i defensor de boia. Una revolució si voleu però per mi poc efectiva. I mirant al futur ... la cosa no pinta molt bé. No es vislumbren jugadors que en un futur puguin donar aquest salt necessari per estar a l'elit i estem parlant d'una posició clau en el waterpolo actual.

• Jugadors franquícia : Per mi indiscutiblement són Felipe Perrone, Guillermo Molina i Xavi Garcia. D'aquest tres l'únic que crec que ha esta al seu nivell és Felipe, una bèstia dins l'aigua amb una força i un poder majestuós. Tant Guillermo com en Xavi per mi han estat per sota del nivell exigit en uns Jocs si es vol arribar a medalla. Xavi Garcia després d'una gran temporada a Rijeka ha donat la sensació de no trobar-se a gust, de falta de confiança i s'han trobat a faltar i molt els seus llançaments. I en Guillermo per mi el més fluix dels tres. Ofensivament poca aportació i defensivament, tot i tenir la feina desagradable de marcar la boia, tampoc ha fet una tasca positiva. Masses vegades els boies contraris han acabat amb comoditat o traient una exclusió fàcil.

• Resta de l'equip : Aquí és on molt de nosaltres segurament faríem 7 seleccions diferents. De la resta de jugadors, Albert Español, Marc Minguell, David Martin, Mario Garcia i Blai Mallarach, la majoria de nosaltres segurament només coincidiríem amb els dos primers. Per mi el Campionat de Marc Minguell i Albert Español és molt positiu, demostrant que el seu pas per la Lliga Italiana els ha servit per assolir un grau de maduresa important però amb els altres 3 tinc els meus dubtes. Blai Mallarach segurament té l'esquerra més potent del continent, però li falta consistència en el seu joc. Masses expulsions absurdes, de vegades males lectures de joc, que ho supleix amb un llançament estratosfèric que no sempre és efectiu. I David Martin i Mario Garcia complint amb els seus rols, sense més.

Segurament en aquest últim apartat molt faríem variacions. Jo fa temps que sóc partidari de començar a integrar joves en aquest planter. Per portar gent que no et marqui diferències, prefereixo començar a apostar per xavals joves com Oscar Carrillo, Ruben de Lera, Victor Gutierrez, ... i fins i tot algun del 94 tipus Bustos o Barroso. Tard o d'hora han de ser el futur de la selecció i crec que podrien aportar el mateix o més que alguns dels que he anomenat però amb l'avantatge que a la llarga, el rendiment d'aquests serà més beneficiós per la selecció. Però senyors, qui sóc jo per canviar res.

P:D: L'any que ve Mundial a Barcelona, crec que a part de l'Ivan, pocs canvis veurem a la selecció